Edició 2026

Enginyer agrònom i professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) , ha desenvolupat una extensa trajectòria política i institucional, que inclou la seua etapa com a diputat del Parlament Europeu entre 2007 i 2014. Compromés amb la justícia social, la sobirania alimentària, els drets humans i la cooperació mediterrània, ha presidit importants fòrums internacionals sobre reforma agrària i accés als recursos naturals. Actualment, presideix la Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani i és president d’honor de Mostra Viva del Mediterrani. La seua labor ha sigut reconeguda amb diversos guardons internacionals per la seua contribució a la pau i a la defensa dels drets humans.

Marc Granell és un poeta i traductor valencià nascut a València el 1953 i una de les figures destacades de la Generació dels Setanta. Cofundador de la revista literària Cairell, ha publicat nombrosos llibres de poesia per a adults i infants i ha desenvolupat també una important tasca com a traductor i editor. El 2020 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes en reconeixement a la seua trajectòria.

Joan Deusa és un poeta, professor de filosofia i gestor cultural de Gandia, nascut el 1993. Graduat en Filosofia i Estudis Hispànics per la Universitat de València, és autor de Camelot o la poesia social, obra amb què va guanyar el Premi Ibn Khafadja de Poesia Ciutat d’Alzira, i d’El bosc de la vampira, guardonada amb el Premi Antoni Vidal Ferrando. També ha impulsat diverses iniciatives literàries i festivals de poesia a Gandia.

Josep Lluís Roig és un poeta, narrador, dramaturg i professor valencià nascut a Oliva el 1967. La seua trajectòria literària inclou poesia, teatre, narrativa i assaig, i ha estat reconeguda amb diversos premis, entre els quals el Martí Dot, el Senyoriu d’Ausiàs March i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. La seua obra aborda sovint qüestions socials i humanes contemporànies.

Adriana Martínez Guerrero és una gestora cultural colombiana resident a Grècia des de 2000 i fundadora i directora del Festival LLIJA, que des de 2009 impulsa el diàleg cultural entre Iberoamèrica, Xipre i Grècia.

Llicenciada en Comunicació Social i Periodisme per la Pontifícia Universitat Javeriana, ha enfocat la seua carrera en la promoció de la lectura i l’intercanvi intercultural.

En 2001 va fundar a Atenes la revista bilingüe Sol Llatí i ha col·laborat com a productora amb mitjans espanyols.

Ha desenvolupat projectes internacionals a Bahrain, incloent-hi programes d’emprenedoria i gestió d’esdeveniments culturals.

Compta amb un MBA per la Hellenic American University i, en 2024, va rebre la Creu de l’Orde del Mèrit Civil, concedida pel rei Felip VI, en reconeixement a la seua dedicació a la promoció de l’art i la literatura iberoamericana.

Azahara Palomeque (El Sud, 1986) és poeta, novel·lista i assagista espanyola. És autora de diversos poemaris, llibres de cròniques i assajos, entre els quals destaca Viure pitjor que els nostres pares (Anagrama, 2023), que va obtindre un notable èxit de públic i crítica. En 2026 va publicar la seua segona novel·la, Poble blanc blau, finalista del Premi Herralde en 2024, i el poemari Febril i pluja. Llicenciada en Periodisme i Comunicació Audiovisual, és doctora en Estudis Culturals per la Universitat de Princeton. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació i és columnista d’El País i eldiario.es, a més de participar com a conferenciant en universitats i espais culturals. Actualment resideix a Còrdova.

María Alandes, coneguda en xarxes socials com «La Mataobras», és una activista veïnal de València que s’ha tornat viral per la seua lluita frontal contra la proliferació de pisos turístics il·legals i la turistificació dels barris.

El seu activisme va començar l’any 2023, motivat per les obres i reformes destinades a allotjaments turístics en els baixos comercials i terrasses comunitàries del seu propi edifici, situat en el barri d’Aiora. Arran de la seua experiència personal, va fundar la plataforma ciutadana La Mataobras.

Cineasta i activista pels drets humans. Com a cineasta ha participat en més de 30 produccions audiovisuals com a director, productor i/o guionista tractant sempre temes socials i relacionats amb els drets humans.

Com a activista ha col·laborat amb més de 300 entitats socials de tot el món a través de festivals, consultories, xarrades, tallers, seminaris i altres activitats relacionades amb els ODS i els drets humans. Des de 2020 és el director creatiu de VSЯights, l’Agència Valenciana per als Drets Humans.

Josep Palomero (Borriana, 1953) és escriptor i lingüista, doctor per la Universitat Jaume I i vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha desenvolupat una àmplia trajectòria docent i institucional, com a regidor de la seua ciutat, director dels serveis de Cultura de la Generalitat Valenciana i membre d’organismes i comissions dedicats al multilingüisme, tant a Espanya com en l’àmbit europeu. La seua tasca investigadora i divulgativa inclou estudis lingüístics i educatius, llibres de text i obres de literatura infantil i juvenil. Com a escriptor, cultiva la poesia i la narrativa, especialment la novel·la històrica, amb una prosa elaborada i detallista. Entre les seues obres destaquen Els secrets de Meissen (1994) i El tatuatge dels apàtrides (1997).

Àngels Gregori (Oliva, La Safor, 1985) és poeta i gestora cultural. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de València, ha publicat obres com New York, Nabokov & Bicicletes, Quan érem divendres o Quan els grans arbres cauen. Ha estat reconeguda amb premis com l’Ausiàs March de Gandia, els Jocs Florals de Barcelona o el Vicent Andrés Estellés. El seu darrer llibre, Jazz, va rebre el Premi Josep Maria Llompart al millor llibre de poesia en 2023. L’any 2020 va entrar com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.  

Vicent Torrent, membre del Consell Valencià de Cultura des de 2021. És internacionalment conegut per ser el cofundador i líder del mític grup musical Al Tall (1975–2013). Al costat de creadors com Manolo Miralles i Miquel Gil, Torrent va transformar la música tradicional del País Valencià.

Abans d’Al Tall, va liderar el grup Equip València-Folk entre 1968 i 1972, obrint camí a la música en valencià. Fora dels escenaris, destaca la seua labor d’investigació musicològica, plasmada en assajos de referència com el seu llibre La música popular (1989). En 1992 també va llançar un celebrat disc en solitari amb temes de la seua autoria titulat Rosa perduda.

Enginyer agrònom i professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) , ha desenvolupat una extensa trajectòria política i institucional, que inclou la seua etapa com a diputat del Parlament Europeu entre 2007 i 2014. Compromés amb la justícia social, la sobirania alimentària, els drets humans i la cooperació mediterrània, ha presidit importants fòrums internacionals sobre reforma agrària i accés als recursos naturals. Actualment, presideix la Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani i és president d’honor de Mostra Viva del Mediterrani. La seua labor ha sigut reconeguda amb diversos guardons internacionals per la seua contribució a la pau i a la defensa dels drets humans.

VICENT GREGORI GARCIA (València, 1957), és creador gràfic, publicitari i audiovisual. Professor de màrqueting social en el Centre d’Innovació Les Naus de l’Ajuntament de València. Coordinador general de Mostra Viva del Mediterrani entre 2013 i 2019 i autor de la història de la Mostra de València. Dirigeix la investigació sobre històries de vida de dones Sindicalistes Feministes. Desenvolupa el projecte coeducatiu Quin home vols ser? sobre masculinitats igualitàries. Dirigeix un videopodcast setmanal amb sèries sobre Poesia i Cançó, la cultura de la Pau o les Rutes de la Memòria Obrera que recorre el moviment obrer al País Valencià en el tardofranquisme i la transició.