Ciclo de debates en torno al Payaso y el Mediterráneo.
La figura del pallasso és universal i comú a totes les cultures. En el mediterrani té una llarga tradició que es remunta a l’Antiguitat (ja a l’antic Egipte el pallasso estava present en actes multitudinaris). Bevent de moltes fonts, entre elles fonamental la Comèdia dell’Arte, és represa per les avantguardes fascinant poetes, dramaturgs i pintors, mantenint la seva arrel en la tradició més popular. A cada cultura té un sobrenom, un semblant particular, però la seva essència és la mateixa. Totes les cultures mediterrànies tenen el seu pallasso, viu en la tradició oral i el circ. El cinema és viva mostra d’això.
En aquest cicle de debats pretenem acostar-nos a la realitat del Pallasso des de diferents mirades: des del trànsit del pallasso del circ tradicional a la carpa a l’actualitat en l’escenari expandit, passant per la presència de les pallasses, la seva vessant solidària, humanista i terapèutica i els llocs d’exhibició.
11 de setembre
El Pallasso a la Mediterrània, tradició i modernitat, amb Rafael Pla del Circ Gran Fele i la projecció de la pel·lícula Els Clowns, de Federico Fellini, Itàlia 1970, en homenatge als pallassos hereus de la Comèdia dell’Arte).
18 de setembre
La funció social del pallasso, com a eina d’inclusió social i terapèutica. Amb Carmen Rubio Tomás, i la projecció de Pa-ra-da, de Marco Pontecorvo, Italia 2008, que reflecteix la gestació i desenvolupament d’un projecte de circ social a Bucarest.
25 de setembre
El pallasso, tècnica i emoció. Les pallasses. La irrupció de la dona en l’univers del pallasso. Amb Jimena Cavalletti i la projecció de la Strada de Federico Fellini. Italia 1954.
2 d’octubre
El Pallasso, de la carpa a l’escenari, els festivals, els llocs d’exhibició més enllà de la carpa cirquense, amb Vicente González San Francisco “Sant Fran”, gestor cultural i director de la Mostra de Pallassos de Xirivella i la projecció de la pel·lícula Yoyo, de Pierre Etaix, França 1965.
Programa i modera el cicle: María Colomer.