Reunits a la seu de la Biblioteca Valenciana, els poetes coincideixen que a la gent mediterrània ens acosten els sentits més que la raó.
El dissabte 8 d’octubre va finalitzar el Encontre d’Escriptors del Mediterrani en el marc de la Mostra Viva del Mediterrani. Begonya Pozo i Xelo Candel de l’Aula de Poesia de la Universitat de València van ser les introductores i moderadores d’una taula rodona i un recital de poesia.
Entre els poetes, Abdul Hadi Sadoun, de l’Iraq, va compartir que Bagdad, centre històric d’atracció de les cultures mediterrànies i orientals, malgrat la situació actual, manté una activa vida cultural. Abdul ha traduït i contribuït a difondre molts poetes espanyols i especialment a Machado i la Generació del 27.
Per la seva banda Tonko Maroevic, de Croàcia, va descobrir la poesia catalana, Espriu i Foix entre uns altres, a través de les traduccions italianes. Va estudiar català i ha traduït les seues obres al croat. Maroevic planteja un enfrontament permanent entre el dionisíac i el apolíni.
Aquest argument és compartit per Josep Piera. Els sentits, els plaers senzils, les sensacions aproximen molt mes a la gent mediterrània que la raó. El poeta de la Safor va posar com exemple el substantiu de reposteria “mona” (regal, ofrena) que s’utilitza igual en el magreb.
Lamís Saidi, jove poeta i dinamitzadora cultual d’Algèria, va relatar que el conflicte social i polític es tradueix, al seu país, en un conflicte lingüístic. La llengua original és el tamazingh. L’àrab va ser fruit de la colonització i és per a uns la llengua del Coran i per a uns altres la de la tradició poètica. El francès és fruit d’una altra colonització, però els algerians la consideren botí de guerra, perquè l’han fet seua. En la vida quotidiana no hi ha problema: s’usa l’ “algerià” que és una llengua híbrida, dinàmica, plena de girs, bromes i dobles entesos. El conflicte sorgeix quan s’escriu. Com a símptoma d’integració cultural, els algerians han fet seu fins a Cervantes, que va viure allí com a esclau. Saidi va recordar que la paraula “alubia” dóna nom al plat tradicional algerià.
Aquests poetes van llegir les seues obres en àrab i croata i es van traduir al castellà i al català. Al recital dels poetas convidats es uniren els valencians Juan Vicente Piqueras, Pau Sif i Ruben Luzón.