La Mediterrània: reflexió marsellesa

Josep Piera*

ACM Valencia

He estat a Marsella a la 5ª trobada de l’ACM (Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània). Hi he anat com a membre del Cercle de València. Durant tres dies he participat d’un debat obert sobre els problemes civils i socials que estem vivint en cadascun dels nostres països respectius. Hi havia  un centenar de persones, especialistes en distintes matèries culturals i socials i s’hi ha reflexionat -en la seua conflictiva complexitat- sobre les problemàtiques de crisi que ara mateix estem patint a una banda i l’altra de la Mediterrània.

De tot plegat, n’he tret una reflexió poètica i utòpica, però compartible. Aquesta:

Confluir tres continents durant segles i ser el testimoni real i simbòlic d’una civilitat sempre en moviment, ha convertit la Mediterrània en un dels espais culturals més significatius de la Humanitat i alhora en una metàfora real de la Globalitat. Des d’aquesta realitat conviscuda, doncs, és que, com a ciutadans de la Mediterrània, manifestem la nostra presència singular i global. Nosaltres ens sentim i sabem fills d’aquesta antiga mar-mare entre terres. Per això proposem la Cultura i no la Ignorància com a forma civil de convivència. Proposem el diàleg i el respecte des de la pau i la voluntat d’entesa en la protecció d’aquest espai que ens fa ser conscients de compartir una mar de memòries, de savieses, de valors, d’històries i de llengües, de cultures i, ai, de conflictes.

Nosaltres, com a ciutadans mediterranis, proposem un espai compartible des del just respecte a l’altre. Nosaltres, que sabem que la mar uneix tant com separa, concebem la convivència civil com un diàleg entre iguals. És aquesta consciència de compartir una història d’històries la que permet comprendre la necessitat de participar junts, des de la diversitat, en la construcció mental d’aquesta “utopia necessària”, com digué Vicent Garcés a Marsella.

Nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes de la Mediterrània, som el resultat d’una realitat vital feta de tradicions, de memòries, de cultures, de religions i de llengües. I hem aprés des de vivències diverses -paus i guerres, conquestes i comerços- que és preferible compartir coneixements, idees i sentiments, emocions i raons, que no competir per veritats absolutes. Nosaltres, els mediterranis, hem aprés que és millor estimar que no odiar. És la consciència de pertanyer a una civilitat compartida la que ens fa sentir-nos i voler-nos -en passat, en present i en futur-, ciutadans i ciutadanes de la Mediterrània.

València, 23 de novembre del 2014

*Josep Piera, poeta i escriptor, és membre del Cercle de València de l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani (ACM)