Sergi Pitarch, Antonio Montiel, Paco Morcillo i Lola. Davant Vicent Tamarit
La destrucció de la Punta i l’expulsió violenta dels seus habitants quedarà per sempre en la consciència dels governants que la van executar i dels ciutadans que li van donar l’esquena.
La projecció d’A tornallom i els curts Indígenes de Sergi i Josep Pitarch i L’ horta amenaçada de Paco Morcillo, va situar els assistents a la segona sessió del cicle Hortografies, davant la crònica de la lluita dels habitants de la Punta en defensa seu territori.
El documental d’Enric Peris i Miquel Castro relata, mitjançant els seus testimonis i accions, la desesperada i solitària resistència dels veïns de la Punta: el descobriment casual de l’amenaça, l’ocupació i condicionament de masies i barraques, la fraternitat que es va forjar en els actes reivindicatius, el tossut manteniment de les tasques agrícoles enmig de les excavadores, la resistència pacífica enfront de l’ «ocupació militar», els desesperats plantes per impedir el fatal desenllaç, la destrucció dels habitatges i els camps que havien estat la seua vida durant generacions.
Dos referents propers sorgeixen en contemplar les imatges del documental: la defensa del Cabanyal i la lluita de la víctimes del Metro (AV3J). En ambdues casos, són poques les persones que inicien la protesta però, per diferents circumstàncies, va fent-se més nombrosa. Els habitants de la Punta, com demostren les imatges del documental, no van trobar el suport massiu dels valencians en els moments decisius. Potser l’explicació està en la ceguesa que es va apoderar de la societat valenciana en uns anys en què tot es podia sacrificar en l’altar del déu de la modernitat.
Antonio Montiel va introduir en el debat una altra referència significativa. Montiel va comparar la destrucció de la Punta amb l’extermini de comunitats indígenes a la selva amazònica. Perquè, així com els actuals desnonaments per impagament d’hipoteques són un drama que afecta famílies individuals, l’ampliació del Port va liquidar tota una comunitat humana – les seues cases, els seus mitjans de subsistència, les seues relacions personals, la seva forma de vida … – amb segles d’arrelament al territori. Mentres molts ens emocionàvem amb la lluita dels indis a La selva esmaralda de John Boorman, donàvem l’esquena als indígenes que teníem al costat de casa.
El súmmum de la paradoxa és comprovar com, més d’una dècada després, camps i masies s’han convertit en un terreny erm, que segons alguns experts no s’utilitzarà mai perquè la previsió de creixement del Port era falsa. Així i tot, ara és impossible revertir la situació. Sergi Pitarch amb el seu curt Indígenes va posar el dit a la nafra. La diàspora humana ha desembocat en depressions, defuncions i desarrelament. Els habitatges, de construir-se, mai tindran el valor històric dels anteriors i, només des d’una òptica de resistència moral, es pot afirmar que «sota l’asfalt segueix estant l’horta».
La tercera sessió del cicle Hortografies tindrà lloc el 25 de setembre amb la presentació del projecte Esperant l’ aigua, de Miquel Àngel Baixauli.
Sergi Pitarch, Antonio Montiel, Paco Morcillo y Lola. Delante Vicent Tamarit.
La destrucción de la Punta y la expulsión violenta de sus habitantes quedará para siempre en la conciencia de los gobernantes que la ejecutaron y de los ciudadanos que le dieron la espalda.
La proyección de A tornallom y los cortos Indígenes de Sergi y Josep Pitarch y L’horta amenaçada de Paco Morcillo, situó a los asistentes a la segunda sesión del ciclo Hortografies, ante la crónica de la lucha de los habitantes de la Punta en defensa de su territorio.
El documental de Enric Peris y Miquel Castro relata, a través de sus testimonios y acciones, la desesperada y solitaria resistencia de los vecinos de la Punta: el descubrimiento casual de la amenaza, la ocupación y acondicionamiento de masías y barracas, la fraternidad que se fraguó en los actos reivindicativos, el terco mantenimiento de las labores agrícolas en medio de las escavadoras, la resistencia pacífica frente a la «ocupación militar», los desesperados plantes finales para impedir el fatal desenlace, la destrucción de las viviendas y los campos que habían sido su vida durante generaciones.
Dos referentes cercanos surgen al contemplar las imágenes del documental: la defensa del Cabañal y la lucha de la víctimas del Metro. En ambos casos, son pocas las personas que inician la protesta pero, por distintas circunstancias, va haciéndose más numerosa. Los moradores de La Punta, como demuestran las imágenes del documental, no encontraron el apoyo masivo de los valencianos en los momentos decisivos. Quizá la explicación está en la ceguera que se apoderó de la sociedad valenciana en unos años en que todo se podía sacrificar en el altar del dios de la modernidad.
Antonio Montiel introdujo en el debate otra referencia significativa. Montiel comparó la destrucción de la Punta con el exterminio de comunidades indígenas en la selva amazónica. Porque, así como los actuales deshaucios por impago de hipotecas son un drama que afecta a familias individuales, la ampliación del Puerto liquidó toda una comunidad humana -sus casas, sus medios de subsistencia, sus relaciones personales, su forma de vida…- con siglos de arraigo en el territorio. Mientras muchos nos emocionábamos con la lucha de los indios en La selva esmaralda de John Boorman, dábamos la espalda a los indígenas que teníamos al lado de casa.
El colmo de la paradoja es comprobar como, más de una década después, campos y masías se han convertido en un terreno baldío, que según algunos expertos nunca se utilizará porque la previsión de crecimiento del Puerto era falsa. Pero ahora es imposible revertir la situación. Sergi Pitarch con su corto Indígenes puso el dedo en la llaga. La diáspora humana ha desembocado en depresiones, fallecimientos y desarraigo. Las viviendas, de construirse, nunca tendrán el valor histórico de las anteriores y, solo desde una óptica de resistencia moral, se puede afirmar que «debajo del asfalto sigue estando la huerta».
La tercera sesión del ciclo Hotografies tendrá lugar el 25 de septiembre con la presentación del proyecto Esperant l’aigua, de Miquel Àngel Baixauli.