Les realitzadores Marah Ryan i Hayetna Mohammed van afirmar que les expectatives de la Primavera Àrab no s’han complit
La directora Inga Bremer va realitzar un paral·lelisme entre la fortalesa de les dones en els camps de concentració alemanys durant l’III Reich i en els campaments de refugiats actuals
Tres de les cineastes participants en la Mostra Viva del Mediterrani, Marah Ryan (Palestina), Hayetna Mohammed (Sàhara Occidental) i Inga Bremer (Alemanya) van reivindicar ahir la mirada diferent que ofereixen les dones darrere d’una càmera i la similitud de sensibilitats malgrat les diferències culturals. Les tres van participar en un col·loqui sobre la dona com transmisora de la memòria col·lectiva a través del cinema moderat per Giovanna Ribes.
Bremer, autora del documental “L’herència de Franco” sobre el cas dels xiquets robats a Espanya, va realitzar un paral·lelisme entre el pes de la dona en els camps de concentració alemanys en la II Guerra Mundial i el paper de les dones en els camps de refugiats, i va posar l’èmfasi en què la base d’aqueixa fortalesa és que són filles de dones lluitadores.
Per la seua banda, Ryan i Mohammed van afirmar que la dona ofereix una mirada diferent després de la càmera de la qual ofereixen els homes i ttransmiten un altre tipus de sensibiloidad que singularitza el discurs femení.
Segons elles, les dificultats inherents per ser dona, poden superar-se gràcies a la determinació de portar un projecte a cap. Hayetna és autora de la pel·lícula “El crit de Gdeim Izik” en el qual narra els fets d’un campament pacífic saharahui i les protestes per les dures condicions de vida; Marah Ryan, per la seua banda, va estrenar mundialment en Mostra Viva del Mediterrani el seu treball “Bakraj”, sobre dues persones similars que viuen en situacions oposades per viure en llocs diferents, una a Espanya i una altra a Síria. Ambdues van recalcar que de la Primavera àrab, amb prou faenes queda ja gens, però va servir per a dotar de aperturismo cultural encara que moltes de les expectatives es van quedar pel camí.
Per la seua banda, Inga Bremer, va emfatitzar durant el debat la dificultat per a aconseguir finançament i traure avant projectes sobre temes socials amb tan poca visibilitat pública.